Pajaros

PÁJAROS

Nos miran los pájaros;
acoplan sus picos,
nosotros, los labios..

Ellos canturrean,
nosotros susurramos
mirándonos el uno al otro.

Los pájaros en la frágil rama
de un acogedor y viejo árbol;
nosotros, sin apenas nido.

Ellos nos envidian,
a pesar que no nos ven volar,
con amor a flor de piel.

Nos miran los pájaros
con las niñas irisadas,
nosotros los observamos
con pupilas inundadas.

Se aman los pájaros
a la vista de todos;
nosotros nos amamos
volando en nuestro mundo.

Los pájaros nos miran
con pupilas inundadas,
nosotros y ellos.

OCELLS



Ens miren els ocells ;
ajunten els becs,
nosaltres els llavis.

Els ocells es canten,
nosaltres xiuxiuegem
mirant-nos l’un a l’altre.

Els ocells, dalt la branca
d’un vell arbre que els acull;
nosaltres, sense niu.

Ens envegem els ocells,
malgrat no ens veuen volar,
amb l’amor a flor de pell.

Ens miren els ocells
amb ninetes irisades,
nosaltres els guaitem
amb pupil·les inundades.


S’estimen els ocells
a la vista de tothom;
nosaltres ens amem
volant al nostre món.

Ens miren els ocells
amb ninetes inundades,
nosaltres i ells.

16 d’agost de 2010

----------------------------